Simbologia de Halloween

Origens

La celebració de "Nit de Bruixes" o "Halloween" es celebra desde fa més de 3000 anys pels Celtas, un poble guerrer que habitava en zones d'Irlanda, Anglaterra, Escòcia i França. El 31 d'octubre els Celtes celebraven el fi d'any amb el Samhain. 

Amb la inmigració dels irlandesos catòlics als Estats Units, al 1846 va arribar la tradició de Halloween al continent americà. Encara que ara es una celebració festiva i alegre, antigament els rituals que es practicàven durant la nit eren purificadors i religiosos. 

El 31 d'octubre és una data que s'associa als morts, les bruixes i els encanteris perquè s'apropa al dia dels difunts que va originar l'Esglèsia catòlica, l'1 de novembre.  Els Celtes feien sacrificis humans i d'animals en honor al Déu Samhaím, el senyor de la mort. 

Aquest dia va marcar la finalització de l'estiu i la collita i el comenzament de l'hivern. 

La nit del 31 d'octubre els Celtes creien que els esperits dels morts tornaven a la terra. Per huir d'aquests esperits es vestien amb caps i pèlls d'animals mentre els sacerdtos realitzaben sacrificis amb foc. Amb les cendres dels sacrificis feien un ritual per a conèixer el futur dels següents mesos.

A la Edat Media es cremàven gats negres per creure'ls amics de les bruixes.

En Estats Units van començar a celebrar aquesta festa les petites comunitats d'irlandesos catòlics a mediats del segle XIX i entrant en el segle XX es va estendre pel planeta. 

 Què significa Halloween?

Quan l'emperador Constantito va decidir que els habitants del seu imperi es convertirien al cristianisme, molts rituals pagans es van introduir. El festival de Samhain es va infiltrar.

Al segle VIII, l'Església va convertir el dia 1 de novembre en el dia de Tots els Sants per a rendir homenatge a tots els sants que no tinguessin un dia particular de celebració. Al llarg del temps, aquests festivals es van combinar i la majoria va anomenar al dia de Tots els Sants "All hallowmas" (la masa de tots el sants, de les persones santes). La nit anterior, es va conèixer com "All Hallows Eve" (Vigília del Dia de Tots els Sants). Amb el tems, el seu nom es va convertir en "Halloween"

 Tradicions i símbols de Halloween

-  Pumpkin (la carbassa): La costum de buidar i tallar una carbassa per convertir-la en un fanal té el seu origen en el folklore irlandés del segle XVIII. La llegenda diu que Jack era un bevedor i jugador que es passava els dies llençat sota un roure. Un dia se li va aparèixer Satanás amb intencions de portar-li a l'infern. Jack el va desagiar a enfilar pel roble i quan el diable estava en la copa del arbre va tallar una creu en el tronc per a impedir-li baixar. Jack va fer un pacte amb el diable que el permetiría baixar si mai més tornava a tentar amb el joc o amb la beguda. Quan Jack va morir no es li va permetre l'entrada ni al cel ni a l'infern i el diable li va entregar una brassa per il·luminar el seu camí fins al dia del Juicio final.

- Trick or Treat (Truco o trato): Els nens i els adults es disfreçen i entre ells competeixen per a veure quin d'ells té la disfressa més terrorifica i van de casa en casa demanant gominoles.






Jocs de Halloween:

- Buscar esperits: Els nenes en les seves cases, es tanquen en les seves habitacions i per grups juguen cridants als esperits.
-Contes en casa: Fant festes a les seves cases on participen els nens, els pares i els avis i expliquen als nens antigues llegendes terrorifiques.
-"La casa de los horrores": Els petits entren a una casa del terror organitzada pels pares per a que es diverteixin amb monstres, coses que salten, i donan espants.



Com va arribar Halloween a Espanya

Espanya degut al seu origen celta, hi han moltes tradicions relacionades amb esperits, les més famoses "las meigas" i la "Santa Compañia" de Galícia En Asturias, al segle XVIII, els nenes portàven llumins i demanaven menjar a les portes de les cases durant aquella nit. 
En el centre de Castella, es decoraba les cases amb carbasses, en les que feien forats en el seu interior per a semblar una cara amb ulls, nas i boca i es posaba una vela a dins.
Era un costum molt habitual en molts pobles de Madrid fer sonar la campana durant aquella nit fins a la madrugada i en moltes ocasions la gent anava vestida de negre. 
Aquesta tradició va ser immortalitzada per Gustavo Adolfo Bécquer, en el seu conte de terror "El monte de las ánimas".