jueves, 31 de marzo de 2016

Simbologia de la Setmana Santa

El pa i el vi

El pa i el vi és el que Jesús va donar als seus deixebles en el darrer menjar de Dijous Sant. Jesús es va representar a ell com l'anyell . Quan els jueus van haver de menjar un anyell i amb la seva sang marcar la seva porta per salvar-se de l'àngel exterminador van nombrar a l'anyell com la salvació i Jesús diu que els seus deixebles s'ho han de menjar a ell com els jueus es van menjar a l'anyell per aconseguir la salvació. Diu que el pa representa el seu cos i el vi, la seva sang. 
Avui en dia a les misses sempre es dona l'hòstia sagrada i el vi i es pren voluntàriament. 



Branca d'olivera (Palma)

El Diumenge de Rams és costum cristiana que els padrins donin als seus fillols una palma i que la portin a la Església perquè sigui beneïda amb roba nova i estrenada per voler dir que era un dia molt important i que la gent s'arreglava per aquell dia, això prové de quan Jesús va arribar a Jerusalem. Els habitants del poble el van rebre amb branques d'olivera significant que estaven molt contents de la seva arribada perquè el veien com el seu salvador i el que els alliberaria dels romans. Com en aquells temps no hi havia més que el natural ho van fer amb branques d'olivera però avui es donen palmes.
L'olivera simbolitza la victòria , en aquest cas de la resurrecció de Jesús al tercer dia de ser crucificat.

martes, 29 de marzo de 2016

Diumenge de Pasqua

El Diumenge de Pasqua o Diumenge de Resurrecció és la festa més important del cristianisme on es celebra la resurrecció de Jesús al tercer dia després d'haver sigut crucificat.
Aquest dia marca el final de la Setmana Santa per això es celebra el Diumenge de la Setmana Santa.
La data d'aquest dia varia, sempre és el primer diumenge de lluna plena després de que comença la primavera, per això no sempre és el mateix dia, la data varia entre el 22 de març i 25 d'abril.

La Pasqua dura 50 dies (7 setmanes) desde el Diumente de Resurrecció fins al diumenge de Pentecosta que és el dia que van rebre el col·legi apostòlic al costat de la Santíssima Verge Maria l'Esperit Sant.

El terme "pasqua" prové del llatí "pascae" que vol dir "passos". Això significa que després de pasqua passem a la felicitat, hem avançat, perquè els israelites van aconseguir ser lliures i perquè Jesús passa de la mort a la vida, del dolor a la felicitat. Quan es diu que estem en Pasqua és que estem avançant en alguna cosa.
Resultado de imagen de huevos de chocolate
Aquests són els símbols més representatius de les pasques perquè els padrins regalen als fillols uns ous de chocolate o un pastís que porti ous. Això és perque com en Setmana Santa van estar tants dies sense menjar carn no tenien proteïnes i en Pasqua menjaven ous perquè això tenia moltes proteïnes i xocolata perquè també. La combinació d'això és ous de xocolata.



jueves, 25 de febrero de 2016

La Santissima Trinitad

Concepte

La Santissima Trinitat es pot definir com "Déu, el pare, el fill i l' Ésperit Sant". Això vol dir que el pare, el fill i l' Ésperit Sant són Déu. És el terme principal de Déu i de l'Esglèsia. 
L'història diu que són tres termes perquè fan referència a:

-El Déu absolut
-La raó universal
-L'ànima

 


Aquestes imatges representen la Santissima Trinitat, en totes tres surt : El pare (home del cabell blanc), fill (home més jove) i l'Esperit Sant (representat amb el colom i la llum sortint d'ell)


Simbologia del colom com a Esperit Sant

El colom és el símbol de l'Esperit Sant perquè simbolitza la pau i fa referència al colom que Noé va deixar anar a l'arca i va tornar amb una branca d'olivera i això volia dir que havia tornat la pau i la normaliat al món.


El colom blanc                              La branca d'olivera    
   




Enllaç de cançó religiosa
https://www.dropbox.com/s/l55noj7ie20z73r/canci%C3%B3n_cat%C3%B3lica_padre_nuestro.mp3?dl=0


Pots trobar més informació a:

lunes, 15 de febrero de 2016

San Valentí

El dia de San Valentí és una celebració que es va expandir dels països anglosaxons a partir del segle XX. Es coneix com el dia en que les parelles d’enamorats es mostren el seu amor amb regals, sorpreses, invitacions,... En alguns països es coneix amb el nom de “dia dels enamorats” o “dia de l’amor i l’amistat”.

En Angloamérica  Esther Ángel Howland va començar a vendre les primeres targetes de San Valentí conegudes com “valentines” amb formes de cor o de  cupido.

San Valentí era un sacerdot de Roma del segle III. L’emperador Claudio II va prohibir la celebració de matrimonis de joves i San Valentí va dir que això no era just. Per això s’ha denominat a San Valentí patró de aquesta festa.


Hi ha moltes teories de per què es aquest dia i depen el país és un dia diferent. En el països nórdics es durant la data en que s’ajunten els ocells i això es veu com un símbol d’amor i creació.

Simbologia de San Valentí

Targetes d'amor: Eren conegudes com "valentines" . Els joves romans van decidir enviar cartes d'amor a les noies que volien enamorar cada 14 de febrer. En elles les confessaven el seu amor o els hi deien coses boniques.

Cupido: Aquesta imatge es va tornar reconeguda per tothom i simbolitza que el nen llença les fletxes per llençar l'amor als enamorats
Bombons: En l’any 600 aC, els Mayas van difondre el xocolata en América Central i es considera un detall d'amor
Flors : La rosa és la missatgera de l’amor i el color vermell implica l’amor.


jueves, 11 de febrero de 2016

Dimecres de cendra

El Dimecres de Cendra és el primer dia de la Quaresma. Es celebra quaranta-sis dies abans del diumenge de Pasqua. Aquesta diada pot variar segons com se celebri la Pasqua, la qual ha de coincidir amb el primer diumenge després de la primera lluna plena de primavera. Per tant, el Dimecres de Cendra pot oscil·lar entre el 4 de febrer i el 10 de març.
Hi hagué el costum a Catalunya de sortir a la tarda a fer una berenada al camp, on es feia després l'enterrament de la sardina.
En el segle IV es va fixar la Quaresma 40 dies, aquesta començava 6 setmanes abans de la Pasqua en diumenge. Però els diumenges els cristians no dejunaven per ser "dia de festa" i la celebració del dia del Senyor. Per això es va moure el dia de la Quaresma al dimecres previ al primer dissabte de mes.

 Simbols de dimecres de cendra

La creu al front amb cendra              
          



       La Cendra                                                                                     


  
                        

      La sardina                                                                                     

      

jueves, 4 de febrero de 2016

El carnaval i l'Esglesia

Històricament el carnestoltes és una festa d'origen pagà (no cristiana) que era celebrada pels grecs i romans en honor a un fals Déus, al déu Baal, el déu de les orgies i borracheres. Per això l'Esglesia no veu bé la celebració del carnestoltes.
L'esglesia Catolica es contraposava al permís del carnestoltes, però veien que era imposible impedir aquesta festa, en 590 dC van acceptar la festa i des d'aquest moment el dimecres després de carnestoltes, anomenat "dimecres de cendres" comença la quaresma.
Per això el carnestoltes es calcula en relació amb la Setmana Santa. Entre el "Dimecres de cendres" i el "Diumenge de Pasqua de Resurrecció" han de passar 45 dies.

lunes, 1 de febrero de 2016

Carnestoltes

Història

L' història del carnestoltes va començar fa 5.000 anys amb el poble sumeri.
Les festivitats que es celebren en carnestoltes es celebraven en honor al Deu Saturn.
Quan es va expandir el cristianisme la festa va adquirir el nom de "Carnestoltes" ja que la gent s'acomiadava de menjar carn.
Durant tres dies feien una celebració molt gran. La gent es disfressava i es tapava la cara per guardar l'anonimat. Avui en dia aquesta celebració s'ha allargat una setmana.

L'origen de la paraula "Carnestoltes" prové del italià "carnevale" i aquest del llatí "carnem levare" (carnem = carn   ,   levare = treure   : treure la carn).

Simbologia del carnestoltes


  • La comparsa

Comparsa: Es refereix a un grup de persones que apareixen en representacions teatrals improvisades. També ballaven en les desfilades del carnestoltes representant escenes mentre s'escolten batucades.



  • El confetti

Al segle XIX durant el carnaval a Roma, una nena va llençar uns caramels als peatons i això va cridar tant l'atenció que la gent que ho va veure va anar a comprar confetti per llençar-ho als carruatges. 
Aquesta idea va espandir-se pel món.
El confetti va ser incorporat a la tradició després de que un treballador d'imprenta parisina va perforar circuls petits en paper de colors.



  • Llençar aigua


Es va originar en Venecia. En el carnestoltes de Venecia existia un joc que consistia en mantenir una vel·la encesa fins l'alba. Els participants tractaven d'apagar la vel·la dels seus companys per a que no tinguessin sort.
Així es llençaven aigua els uns als altres, fins i tot des dels balcons de casa.


  • Les màscares

Van ser originades amb finalitat religiosa per civilitzacions antigues. Durant els rituals funebres es posaven màscares als morts per a què no es veiés la seva cara.
Més tard, les van començar a utilirzar els qui acompanyaven al mort, per fer-li honor. I després les van utiliztar els actors de teatre per representar personatges religiosos o històrics.
Amb el temps es van utilitzar en més coses fins que finalment van formar part del carnaval.