Art religiós

L'art paleocristià

L'art paleocristià es desenvolupa durant els sis primers segles de la vida , des de l'aparició del cristianisme , durant la dominació romana , fins a la invasió dels pobles bàrbars.. Apareix principalment en el baix imperi romà.
A Roma es van produir les primeres manifestacions artístiques dels cristians o paleocristians , que van rebre influència de l'art romà. 

• La varietat de colors és limitada. 
• Hi havia molt simbolisme
• No acostumaven a fer representacions divines ja que buscaven coses que si la gent ho veies no sapiguès que era dels cristians
• Feien les pintures a les catacumbes, al lloc on es reunien

L'art de la primera fase va cultivar una simbologia que trencava amb la tradició anterior. 
Els símbols més freqüents van ser: el monograma de Jesucrist (làbarum) , el tema del bon pastor, els símbols del colom, el cérvol o el paó.

                            

                                                            El bon pastor

Coloms

Art mossàrab
Es desenvolupa en el segle VIII, IX i part del X. Es tractava d'un art cristià amb influència musulmana. Hi havia un gran domini de la tècnica de construcció, espais coberts per cúpulas, ús de l'arc d'herradura, ús de la columna com a suport. És l'art que van portar a terme els mossàrabs a l'Espanya musulmana.
Les figures més habituals eren les miniatures que guarnien els llibres sagrats.


Art romàntic
Es desenvolupa a finals del segle XI i a començaments del XII. Es representaven imatges senzilles en fusta, era tot molt bàsic. Tenien com a finalitat plasmar sobretot en les miniatures dels còdexs, en els murs dels edificis, en els altars... L'art representa sovint el Crist en majestat, però també representa els grans cicles de temes evàngelics.


Art gòtic
Es desenvolupa en el segle XIII. La característica principal d'aquest art és la llum. Es tractava de grans edificacions, grans esglésies, catedrals elevades cap al cel, per així estar més a prop de Déu. 
L'interior de les esglésies es va plenar de llum i de colors gràcies a vidrieres i rosetons. 
L'Anunciació de l'àngel, el naixement de Jesús, la Mare de Déu, la mort de Jesús... són les grans representacions d'aquest art.


Art Quattrocento
Es desenvolupa a finals del segle XV i a principis del XVI. És a l'època del Renaixement. Les característiques era l'horitzontalitat, la perspectiva, que concreta la mirada en un punt de fuga, es recòrrer a l'ús de les matemàtiques a l'hora de projectar l'edifici. Es va produir un desenvolupament de l'arquitectura civil



Art Barroc
Es desenvolupa en el segle XVII. Hi havien forts contrastos de llum i sombres. EL naturalisme és una característica essencial, els artistes busquen la representació dels sentiments i de les passions.
Es pretén plasmar la realitat tal i com es veu. Tot està molt carregat.


Art contemporani
Es dsenvolupa al segle XX. Les seves característiques són la originalitat i la llibertat d'expressió.
L'Esglèsia catòlica deixa de ser la principal mecenes de l'art i es redueixen els temes bíblics.
Apareix la fotografia.

Pau de Tars

Sant Pau va néixer a Tars, capital de la província romana de Cilíca (actualment Turquia). Era jueu i va néixer en l'època de la diàspara. Va començar col·laborant en la persecució contra els cristians però una troabada amb Jesús va fer que es convertís en seguidos de Crist i en el seu gran missioner.
Va recórrer milers de quilòmetres predicant la paraula de Déu. Fins que va morir a Roma.
L'imperi romà al s. I aC ocupava tota la conca mediterrània i gran part de l'Europa continental. Les exigències d'un govern centralitzat, els moviments de l'exèrcit, els intercanvis culturals i l'activitat econòmica van suposar el desenvolupament d'una àmplia xarxa de comunicacions i l'ús de diversos mitjans de transport.
L'enviament de mercaderies a les ciutats, les rutes marítimes i fluvials, ... van permitir a Pau difondre l'Evangeli.

Conversió
Pau era persseguidor dels cristians i creia que el que feia era el correcte. Un dia, Pau , anava per un camí en busca del que perseguia i va tenir una visió, li va aparèixer Jesús. Jesús li va dir que era a qui ell perseguia i que perquè ho feia. Déu li dóna una missió a Pau i ell no pot dir que no.
Aquella aparició va convèncer a Pau de que Déu era com el Mesies deia i també el va convpencer de que el que estavan fent era un error.
Pau va quedar cec i Déu li va ajudar, el que va suposar per a Pau que es convertís totalment al cistianisme i començarà a predicar la paraula de Déu.



 Viatges de Pau de Tars
 Pau de Tars

Els quatre genets de l'Apocalipsi

Introducció a l' Apocalipsis

El llibre de les Revelacions o Apocalipsis de sant Joan és l'últim llibre del Nou Testament. És considerat per la majoria dels erudits l'únic llibre del Nou Testament exclusivament profètic.

L'Apocalipsi potser és l'escrit més ric en símbols de tota la Bíblia. Té una gran quantitat de símbols , esdeveniments i processos que compliquen poder interpretar del tot el text.

Els Quatre genets de l'Apocalipsi

Els Quatre genets de l'Apocalipsi són els quatre cavallers que es descriuen en la primera part del capítol sisè de l'Apocalipsi. El capítol parla d'un pergamí a la mà dreta de Déu que està segellat amb set segells, en aquest escenari Jesús obre els primers quatre segells dels set , alliberant a aquests genets que munten en cavalls blanc , vermell , negre i un bayo . Representen la victòria , la guerra , la fam i la mort.

Cada genet representa un esdeveniment.

Encara que els genets apareixen breument en el llibre, la seva importància rau en la quantitat de representacions artístiques i generalment en la influència que van tenir sobre la cultura occidental.

Simbologia dels quatre genets

Cavall blanc (Apocalipsi 6:2, 3)

El primer cavall és blanc, símbol de puresa,vida,... Cavalcat pel genet de la victòria. Aquest cavall representa l'església cristiana primitiva en la seva puresa original. Els primers cristians es van proposar conquerir els cors del món amb l'evangeli de Jesucrist. 

Portar un arc és representació del que van fer els regnes cristians, portant l'evangeli a pobles llunyans. El color del cavall i el tipus d'arma que el genet porta, revela el testimoni de l'Església en el primer període del cristianisme (de l'any 31-100 d. C.).

Cavall vermell (Apocalipsi 6:4, 5)

El segon cavall és vermell, símbol del vessament de sang,la persecució i la destrucció. Al principi, l'església cristiana primitiva no va ser tolerada per l'Imperi Romà pagà, i va enfrontar períodes de severa persecució en els quals Roma va tractar d'eliminar-la. Però aquesta estratègia va fracassar.

Cavall negre (Apocalipsi 6:5 , 6)

El tercer cavall és negre, representa el període de la història de l'església durant el qual el cristianisme va esdevenir la religió oficial de l'estat de l'Emperador Romà.

Quan la persecució va fracassar en el seu intent de destruir el cristianisme. Constantí, just abans d'una important batalla que li asseguraria el control de l'Imperi Romà, va rebre una suposada visió en la qual se li deia que no ho conquistés en nom dels seus déus pagans, sinó en nom de la creu. Constantí es va convèncer que la seva victòria en la batalla del pont Milviano va ser un senyal que havia de convertir l'Imperi Romà al cristianisme. Va batejar al seu exèrcit i els va fer cristians. 

Cavall groc (Apocalipsi 6:7, 8)

L'últim cavall és groc, el color de la mort. Quan el cristianisme es va fer popular, va ingressar en un període de la història en què va perdre l'amor i fervor per escampar l'evangeli . Es va tornar ritualista i va perdre la seva significació a mesura que la tradició començava a suplantar les Escriptures com a fonament de la pràctica cristiana. Els cristians no només perseguien els que no ho eren, sinó que també perseguien altres cristians que decidien viure les seves vides d'acord amb la Bíblia i no amb les tradicions de l'església.